L’esplèndida ciutat de Girona ja compta amb Arquimedis al servei de la defensa jurídica laboral, en aquesta ocasió a través de la lletrada Begoña Esbec, amb despatx al Passeig General Mendoza, 3, pis primer, local 6, de la capital gironina.

 

L’advocat director d’Arquimedis, Ignasi Planas, havia estat vinculat a Girona exercint de Magistrat substitut al Jutjat Social 2 d’aquesta ciutat i ara hi recupera la seva vinculació professional des de la perspectiva de la defensa jurídica laboral de les persones treballadores.

 

Les marcades reformes laborals que els/les treballadors/as han anat patint amb més duresa des del 2010, han facilitat les condicions a l'empresari per mantenir el seu marge de beneficis a costa d'escombrar amb drets laborals aconseguits. Això és el que és la flexibilització laboral.

Si bé és comprensible que l'empresari prengui decisions en les seves facultats d'organització i adreça (ius variandi empresarial)existeixen decisions que afecten profundament la relació pactada inicialment o els drets adquirits per el/la treballador/ai que implica per part de l'empresari adoptar una sèrie de procediments per dur-los a terme legalment, com és el cas que vull tractar, la reducció del salari.

Aquesta modificació va ser inclosa per la Llei 3/2012 (que recull l'incorporat pel RD-Llei) dins de les altres possibilitats que ja estaven contemplades en l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors com a modificacions substancials a les condicions de treball (afectar la jornada de treball, règim de torns, sistema de remuneració o el sistema de treball i rendiment) quan concorrin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Per exemple, els clients de l'empresa redueixen les comandes en un 10%, per tant, l'empresari redueix el salari en un 10%.

El Consell de Relacions Laborals aprova els 13 festius comuns per tot Catalunya del proper 2018. Junt amb aquestes jornades festives s'han de tenir en compte les dues festes locals que aprova cada municipi. Aquests dies festius són remunerats i no compensables per a les persones treballadores i si són treballats generaran una retribució extraordinària d'acord amb el contingut del Conveni col·lectiu d'aplicació.

La recesión económica que, según los datos de crecimiento y ocupación, va quedando atrás, ha dejado una estructura laboral precaria. Especialmente, en el sector público. Los datos sobre personas contratadas que maneja la Generalitat muestran que, en Cataluña, los asalariados contratados de forma temporal por administraciones y empresas públicas crecieron en 2016 un 24,1% en relación con el año anterior. El número de personas contratadas temporalmente ascendió a 87.600, una cifra que no se veía desde 2011. La provisionalidad en las empresas también aumentó, pero menos: un 10,5%. En términos absolutos, sin embargo, el sector privado supera con creces al público: 496.100 asalariados.

Podéis leer el artículo completo en: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/03/19/catalunya/1489946985_979638.html

El agujero del sistema de pensiones crece cada año. La creación de empleo y, en consecuencia, la afiliación a la Seguridad Social llevan dos años subiendo al 3%. Pero la subida de la recaudación no iguala la de los gastos. Esto explica que en 2016 el déficit del instituto previsor bata el récord que ya rompió en 2015. Fue de al menos 18.600 millones de euros, según datos provisionales que el Ministerio de Empleo entregó a los agentes sociales. Esto teniendo en cuenta la afiliación media durante el año pasado (17,6 millones) supone que por primera vez el agujero supera los 1.000 euros por trabajador dado de alta.

Una vegada més, el Tribunal Suprem ha tingut l’ocasió de pronunciar-se sobre el Crèdit horari sindical en Sentència del febrer del 2017, indicant en la sentència que "és impossible gaudir d'un permís retribuït quan el representant unitari o sindical està de vacances, en ser impossible gaudir-ho quan no s'està treballant". 

Això vol dir quesolament es podrà tenir en compte un supòsit de crèdit horari a 12 mesos, si això s'anava produint al llarg del temps en l'empresa, convertint-se així en un dret adquirit, i l'empresa podria optar per no canviar el sistema mantingut durant anys.

 

Uno de los aspectos más relevantes a la hora de iniciar una relación laboral es determinar la modalidad contractual. Las partes (el trabajador y el empresario) tienen que ponerse "de acuerdo" respecto a qué clase de contrato se firma. En primer lugar, hay que precisar que el trabajador tiene un margen de elección muy escaso, se tiene que mover, en todo momento, dentro del ámbito dispositivo sin transgredir ninguna norma prohibitiva o imperativa.

 

En el sistema jurídico- laboral español, existen principalmente dos categorías de modalidades contractuales: contratos fijos (duración indefinida) y los temporales (duración determinada). Su regulación se encuentra en el artículo 15.1 del Estatuto de los Trabajadores (en delante, TE), indica que «el contrato de trabajo podrá concertarse por tiempo indefinido o por una duración determinada», pero inmediatamente advierte que la autonomía de la voluntad no es libre para optar por los contratos temporales ademán que estos «podrán celebrarse (...) en los siguientes supuestos» y sólo en ellos (o en otros que expliquen también con específico apoyo legal). La regla general es, pues, la que la aplicación de la modalidad contractual indefinida, y de manera excepcional, se podrá emplear a los contratos temporales solamente cuando se dan la causa determinada por la ley.

Dues Sentències recents una del Tribunal Suprem, Sala social, S de 16 de Novembre de 2016 i una altra del Ple del Tribunal Constitucional, S, de 2 de Febrer de 2.017, estableixen nous criteris sobre quan no s'entén vulnerat el dret fonamental dels treballadors a la vaga.

 

Així, la recent Sentència del Tribunal Constitucional, pel Cas de la retransmissió del partit de la Champions League per la cadena Telemadrid el dia de la vaga general diu que l'ús per l'empresari dels mitjans tecnològics que utilitza habitualment el dia de la vaga no vulnera el dret fonamental a la vaga. En aquest cas, l'ús d'aquests mitjans tecnològics unit al treball de dos empleats de l'empresa que no van secundar la vaga van permetre la retransmissió del partit. La sentència diu“exigir a l'empresari que no utilitzi mitjans tècnics de l'empresa suposa imposar a l'empresari una conducta de col·laboració en la vaga no prevista legalment”.

Gràcies a l’acord de col•laboració que hem assolit amb Bravo Advocats, portem el nostre servei de defensa jurídica laboral i de la Seguretat Social a l’Hospitalet de Llobregat.

Bravo Advocats, dirigit per la Belen Bravo i en Javier Bravo, té despatx a la Rambla Just Oliveras, número 64, escala A, entresol 1ª, al cor de l’Hospitalet de Llobregat i amb aquest acord suma la defensa jurídica laboral a les seves especialitats en dret civil, penal, mercantil i estrangeria.

Arquimedis és des d’ara més propera als nostres clients d'aquesta gran ciutat.

És molt important en aquests moments acudir a un advocat. Un acomiadament de vegades es pot considerar nul mitjançant un reclam judicial (per embaràs, discriminació, violació dels drets fonamentals, etc.) amb el qual podries recuperar el lloc de treball, més els salaris durant el període de tramitació i indemnització per danys i perjudicis.

Si no és un acomiadament nul, l'empresa té la facultat de poder acomiadar sempre que pagui el que toca pagar d'acord a la situació i al que la llei indica.

En aquest article intentaré explicar breument els tipus d'acomiadaments més comuns i donar-te eines perquè puguis tu mateix calcular si t'estan pagant el que et pertoca.

Sol passar que en aquests moments, quan surts de l'empresa, estiguis enfadat, et sentis impotent, indignat, trist i angoixat i sembla que la documentació que t’han donat és el menys important de tots els problemes, i no és així, justament és aquesta informació la que ens dirà si l'empresa està fent les coses legalment.